El Misteris de sa vida segons Jaume C. Pons Alorda.

Va ser per Pasqua de 2016 que li demanàrem a Jaume C. Pons Alorda si volia ser un dels primers en escoltar el Misteris de sa vida, després de fer-ho va escriure això:

Arcants

Les arrels de Folk penetren sense cordes voraces els bressols de les monges licantròpiques i els seus encontorns. Profecia? I ara! Això és música. O almenys la que erigeix monuments dins la pell eriçada de l’emoció. De la bona, de la que fa fiblar. La resta? Falòrnies. Donallop aconsegueix depurar la seva essència salina fins a fer-nos arribar aquestes peripècies melòdiques seves, meravella fina. Perquè quan existim no ho fem sols com a éssers només: cada cosa que bastim és un acte de creació immesurable. Les suors fan proliferar castells capaços d’oferir niu, estan plenes de criatures que troben, en la postura fetal, una mansió de carn amb braços. Els alens omplen d’infern els esperits agres i agrestes, canten la maledicció i l’asfíxia. Les extremitats són metàfores que brillen i fulguren a partir d’aquests versos trobats i trobats. El meu orgasme us farà néixer a tots quan el toqueu, preuades criatures. Això és el que he sentit, delitat, tot escoltant aquestes cançons homèriques, o sigui, de rondalla, perquè una nota de color és el que fa afuar la dansa dels animals constel·lats i dels monstres simpàtics. Perquè la saviesa ancestral es resumeix, de generació en generació, a partir d’herències com les que trobem en aquest disc, coneixement i passió. Flux de madona. Cap misteri ni un: en aquests himnes de Donallop tot és més clar que l’aigua, talment una transferència bancària feta de bonsai a bonsai, palaus domèstics talment magranes, tot delicat i farcit de bellesa. No transparent perquè no es pot veure a través de la invisibilitat. Contemplem a través de la fosca. És això el que ens fa forts. Si voleu il·lusió sempre em trobareu, ens trobareu, trobarem els feliços Donallop entortolligats en aquestes obres seves que ja comencen a caminar amb furor fora òrbita. Xops d’audàcia, ens continuem en aquests cants.

Jaume C. Pons Alorda
Pasqua de Sang Continental
22 de març de 2016

Sempre agraïts per s’aire i empempta que mos han donat ses seves paraules.